Passant per aquí...
com les sabates petgen
les empremtes dels que hi són,
no oblido, avui, prop del teu darrer llit,
els petons petits,
puces pels seus dits,
que preservo esbatanats dins un pot,
per llaurar-los pels camins
que damunt el bressol dels teus pits,
vaig somiar, quan no podia caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada