No sóc un fruit acolorit de sang,
no sóc un arbust despreocupat
enmig d’uns conreus erms.
M’encobreixen eixutes paraules
i si el desvergonyiment m’esclata
m’escapoleixo del jornal
dels dits que m’encalcen;
m’arrauleixo com els cucs en la sorra,
i defujo les flors que brollen
sense arrels, fràgils i orfes de temps.
No sóc un àpat d’una taula ben parada,
només un fruit tardà,
cobejós de ser opac,
i delerós sense matís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada