Asseguda davant l'aixeta inoxidable,
esguardo la vida en aquest espai
el·líptic de la pica ben blanca.
Una perspectiva ridícula,
com el temps que he viscut darrerament.
Quan els oferiments de l'amor en el silenci,
se't presenten així,
observats en el lavabo,
despulla el cos amb la subtilesa
del que no has aconseguit;
i elabora pensaments pesats
per regalar-los a uns altres llavis
que se't donin besant-te el coll,
agafant-te d'esquenes,
amb el braç ferm per la cintura,
mentre els seus ulls
et demanin, només, una distància
mai efímera,
com aquesta imatge, ara, reflectida.
