Sota els llits

Em vas mostrar el cel, el mar
i la verda natura reflectida en els núvols,
bodegó incert dels desitjos dels déus.
I mentre el tren coherent transitava,
escoltava la meva ànima,
en les teves paraules,
plom que menja ferro i es fon,
com una cançó de bressol
que m’acaronava l’insomni
de les llàgrimes i els forats
dels jaciments de l’amor.
Excava’m endins,
solca les pedres, la sorra i els mots,
amb el teu cos, amb els teus pits,
per fer-ne un poema de silencis,
en els metalls rovellats
que en la neu vaig desar sota els llits.

Sense títol, no hi havia temps

Ai, quin mal karma!
penso, adéu, corre, trepitja, sent.
Vés a la vora de la cort,
escull essències i llença una pilota;
esmuny els claus que se't couen a la panxa:
Ara, mai, que n'és de poca-solta!
Imagina, empaita i salta a corda.
Llenço pipes,
encerclo cargols,
estiro les orelles,
bec balcons
i encenc les passions.

(Poema d'escriptura automàtica d'un exercici de classe en 30 segons

Romancet en 5 minuts...

Hi havia dona,
papallona era;
hi havia nens.
Un, dos, tres i fet.
Hi havia tres noms;
Gerard, Eulàlia
i una princesa,
Gal·la, Gal·leta.
I una iaia li va dir...
què voldràs ser després?
Fer fum com la mama
i sentir ocells,
va dir sense dir,
i la mare somià
amb els cucs i la neu.


Poema escrit com a exercici a la classe d'expressió artística en llibertat, en cinc minuts i en forma de romancet.