Nit de Nadal

Els altaveus escupen veus sense treva.
La tarda s'ha escapat
animant la ciutat rere els vidres il·luminats.
Imaginava unes sabates negres, de taló alt,
de saló i elegants,
enfilada en el somni de l'admiració pel meu cos,
com en el cinema hi succeeix gairebé tot.
I inspirada en aquet afer de les compres
d'una nit desèrtica i no acompanyada,
una veu m'ha comunicat una trobada casual.
Ets tu, gemma?
L'he vista marxar sense mirar,
i una rialla se m'ha glaçat endins.
Ha estat un regal avançat,
només una veu atzarosa i coneguda,
en una tarda avançada a la nit,
a aquesta nit de fum en la música
i en el cendrer del sofà,
custodiat per papers desenllaçats,
i en el mòbil ben mut,
i en un got expert
d'allò que fa oblidar qui som.

Fantàstic Tranströmer

Calaixera

Sóc una dona en un calaix.

De tant en tant, quan els nens són fora,

m’enfilo i surto del moble,

i dormo en el meu llit

amb les mans de la no soledat 

lligades a la cintura;

o en el teu, lluny del racó estret

on m’arrauleixo quan resto tancada

i no em moc gens sobre el matalàs,

per no destorbar l’olor de la inquietud.

Sóc una dona en un calaix.

Any rere any, em muden de contrada,

quan tomba el desig, i les esperances, le meves,

s’esberlen i no llueixen senceres i explosives

perseguint un trajecte llarg i coherent.

Sóc una dona en un calaix de vidre

que mai ningú no gosa fermar un cop obert.