Calaixera

Sóc una dona en un calaix.

De tant en tant, quan els nens són fora,

m’enfilo i surto del moble,

i dormo en el meu llit

amb les mans de la no soledat 

lligades a la cintura;

o en el teu, lluny del racó estret

on m’arrauleixo quan resto tancada

i no em moc gens sobre el matalàs,

per no destorbar l’olor de la inquietud.

Sóc una dona en un calaix.

Any rere any, em muden de contrada,

quan tomba el desig, i les esperances, le meves,

s’esberlen i no llueixen senceres i explosives

perseguint un trajecte llarg i coherent.

Sóc una dona en un calaix de vidre

que mai ningú no gosa fermar un cop obert.