Els altaveus escupen veus sense treva.
La tarda s'ha escapat
animant la ciutat rere els vidres il·luminats.
Imaginava unes sabates negres, de taló alt,
de saló i elegants,
enfilada en el somni de l'admiració pel meu cos,
com en el cinema hi succeeix gairebé tot.
I inspirada en aquet afer de les compres
d'una nit desèrtica i no acompanyada,
una veu m'ha comunicat una trobada casual.
Ets tu, gemma?
L'he vista marxar sense mirar,
i una rialla se m'ha glaçat endins.
Ha estat un regal avançat,
només una veu atzarosa i coneguda,
en una tarda avançada a la nit,
a aquesta nit de fum en la música
i en el cendrer del sofà,
custodiat per papers desenllaçats,
i en el mòbil ben mut,
i en un got expert
d'allò que fa oblidar qui som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada