Un dia, una mirada solitària i única,
amb una sola sageta
em va dibuixar en l'ànima oberta
com els llavis d'un infant davant
la vida transformada en un globus animat,
un motiu empresonat entre els meus dits;
eren els teus ulls ballant
al ritme d'una amanida en un bar,
destriant l'enciam de les ametlles
per oferir-me'n la meitat;
i com els fruits secs,
avui lluny d'aquella taula,
es difuminen els sons del cor.
La vida és un esbós
que va perdent definició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada