 | |||||
XXVIII Crear fiestas de amores en nuestro amor pensamos, quemar nuevos aromas en montes no pisados, y guardar el secreto de nuestros rostros pálidos, porque en las bacanales de la vida vacías nuestras copas conservamos, mientras con eco de cristal y espuma ríen los zumos de la vid dorados. .......................................................... Un pájaro escondido entre las ramas del parque solitario, silba burlón... Nosotros exprimimos la penumbra de un sueño en nuestro vaso... Y algo, que es tierra en nuestra carne, siente la humedad del jardín como un halago. Antonio Machado (La teva tria) | LXXXV La primavera besaba suavemente la arboleda, y el verde nuevo brotaba como una verde humareda. Las nubes iban pasando sobre el campo juvenil... Yo vi en las hojas temblando las frescas lluvias de abril. Bajo ese almendro florido, todo cargado de flor, -recordé-, yo he maldecido mi juventud sin amor. Hoy, en mitad de la vida, me he parado a meditar... !Juventud nunca vivida, quien te volviera a soñar! Antonio Machado (La meva tria) |
dilluns, 23 de gener del 2012
De nou amb el poeta. L'inici d'un viatge endins
diumenge, 15 de gener del 2012
Útims en tècnica mixta
 |
| Apunt 30 segons, carbó premsat |
 |
| Apunt 10 minuts, tècnica mixta (carbó premsat i pastel) |
 |
| Apunt 5 minuts, tècnica mixta (oli de llinosa, carbó premsat i pastel) |
dimecres, 4 de gener del 2012
La proporció àuria
Si camines recte,
si tens el cor simètric
i el cos escindit,
trencat com engrunes davant un mirall,
tota tu,
crustó diví,
seràs devorada pels ulls
eixuts i humits
en el ball que confegeixen els instants,
proporció de vida.
I si l'asimetria et visita,
col·lecciona silencis amb la mirada,
doncs demà besaràs les galtes daurades
dels nens que dormen en les lliteres,
i t'haurà tocat una loteria amarga.
(Poema escrit per encàrrec, un repte del Facebook en la nit)
si tens el cor simètric
i el cos escindit,
trencat com engrunes davant un mirall,
tota tu,
crustó diví,
seràs devorada pels ulls
eixuts i humits
en el ball que confegeixen els instants,
proporció de vida.
I si l'asimetria et visita,
col·lecciona silencis amb la mirada,
doncs demà besaràs les galtes daurades
dels nens que dormen en les lliteres,
i t'haurà tocat una loteria amarga.
(Poema escrit per encàrrec, un repte del Facebook en la nit)
dimarts, 3 de gener del 2012
L'esbós
Un dia, una mirada solitària i única,
amb una sola sageta
em va dibuixar en l'ànima oberta
com els llavis d'un infant davant
la vida transformada en un globus animat,
un motiu empresonat entre els meus dits;
eren els teus ulls ballant
al ritme d'una amanida en un bar,
destriant l'enciam de les ametlles
per oferir-me'n la meitat;
i com els fruits secs,
avui lluny d'aquella taula,
es difuminen els sons del cor.
La vida és un esbós
que va perdent definició.
amb una sola sageta
em va dibuixar en l'ànima oberta
com els llavis d'un infant davant
la vida transformada en un globus animat,
un motiu empresonat entre els meus dits;
eren els teus ulls ballant
al ritme d'una amanida en un bar,
destriant l'enciam de les ametlles
per oferir-me'n la meitat;
i com els fruits secs,
avui lluny d'aquella taula,
es difuminen els sons del cor.
La vida és un esbós
que va perdent definició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)