Flames

La llar de foc rere un vidre humit i fosc.
Els efectes reflectits del cos, dels cossos,
els nostres, els aliens que ens van acompanyar;
els de l'ahir, els de l'avui en l'aire,
en l'alè dels silencis del petons que no m'has ofert.
I m'he sentit ben orfe,
com una espelta en mig d'un camp erm de blat,
atès que no hi ha res més negre
que encalçar uns llavis que no es donen
i una pell que s'esmuny en el passat.
Aquest és el dibuix que reflectia en els meus ulls,
mentre em retirava
i els pètals es precipitaven a terra
com una pluja de novembre en el carrers
escolant-se per les escletxes de l'ambigüitat;
només eren llàgriems ofegades, ofegades
com sempre.