Un cargol per una calçada d’aigua tacada,
alçant el cap, calçat de pausa per l’endemà,
llanega pel trànsit.
Avui, he enjardinat el meu terrat.
M’abandonaré a les hores,
mentre l’heura repti despreocupada
pels averns del meu cor.
Quan el jardí bosquegi,
en un retorn,
et desaré el collaret,
embolicant-te el clatell
amb besades de cargol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada