Enutjada

Transitant pel barri vell, de nit.

Les petjades destatentes
em retornarien al tercer pis:

paraules guaridores i calmes,

les viandes, verdes, fresques i pulcres

i el llit inocu,

exempt de membres lliures per desfer-se,

sol·lícits a les meves nueses diligents.

A les onze, ja molt fosc,

no he aturat les passes

que no m’han traït,

només un breu sanglot

fruit d'anhelar aquelles vesprades...

I esguardo, seguint camí,
a l'esquerra, pel viarany
cap a la meva llar, clausurada,
nua de roents estels,
les arestes de l’església,

fermes i reposades,

distants de la veu que no sé articular,
enutjada.