Encaix

És senzill… no t’hi encaparris,

és i existeix el que no encaixa.

Un mussol en una caixa

o papallones en una faixa.

És així, avui, ahir mai, gens abans d’ahir,

que ni l’heura atrapada entre les reixes,

ni els somriures vorejant

una taula de converses ajocades,

m’estalvien veure-hi clar.

Accepto, no em tremolegen

les aromes de la ment,

quan les flors d’amor

enceten la primerenca

florida de març;

ni quan el trons encalcen

els llamps d’abril, prenent silencis

a les mans que em van llevar

paraules refiades i distretes.

No esgarriïs el seny,

ni les vísceres excercitades

en percutir l’insomni,

per maldar tot el cor prenyant la mar.

No,  res no encaixa,

ni tu ni jo,

reproduïdes en l’atzar

de la historia que jo recito i sóc,

mentre faig vagar els instants,

entre part i part,

sense remei, distants.