Silenci

M’he disposat a seduir el silenci

aquesta nit.

M’he dedicat a mi.

Sense parany, he esguardat

la cadència del meu pols,

afirmació, negació,

m’estimo, no m’estimo,

em sé, em desconec,

m’adoro, em destesto;

una decantació de mots

per les vessants

del compost tremolós

que hostatge la meva pell.

Només la mudesa dels sons mundans,

els nens assaborint l’esbarjo,

la gàbia dels ocells,

els artefactes drapaires dels carrers,

les caixes d’històries visuals,

m’apaivaguen l’excés del que sóc.

Sóc un no sé què aparentment seré,

com la pluja roent de l’estiu,

sedegosa de brisa fidel,

que m’encalça apressadament,

cap a la llar.

Allà, hi escandeixo un plat,

amb cada cos de dona

que m’ha instruit,

dins la quietud a contracor.

Avui sóc poesia,
amanyago un silenci.